L'artesà de la fusta, Jonás Sandoval, fa tres anys que viu i treballa a la vila llivienca.
Jonás Sandoval Sendra té 40 anys i fa tres que viu amb la seva família a Llívia. Ell és tècnic de so i il·luminació. Fins fa ben poc es guanyava la vida exercint aquesta professió, bàsicament, a la capital catalana. És clar; tot ho vivia amb el neguit, els nervis i l'estrès que genera una gran ciutat. La Cerdanya, que ja coneixia de feia temps, el tenia engrescat. Aquesta possibilitat es va fer realitat quan va néixer la filla i, amb la parella, van optar per deixar-ho tot i traslladar-se a Llívia.
En l'actualitat, treballa de fuster i, en hores de descans i esbarjo, pren el temps que necessita per dedicar-lo a la seva gran passió: l’artesania amb fusta. I en surten autèntiques meravelles: bols, vasos, gerros, plats i safates. Peces de decoració que ven, avui, a botigues de mobles i interiorisme de Sallagosa i La Guingueta d'Ix i, també, al Museu de Llívia -que des de fa unes setmanes ha obert les seves portes a la venda i exposició de productes locals-. . També trobeu la seva producció a: https://j-sandoval.com/es/
"Treballar la fusta sempre m'ha agradat. Em ve de família. El meu pare ha estat molts anys vinculat al món dels museus i ha creat i ha realitzat reproduccions i estructures de fusta per a aquests equipaments. Ell estava molt ficat en el món museístic, especialment en l'àmbit històric. A mi sempre m'ha cridat molt l'atenció aquest món. Però, especialment, m'agrada molt el fet de poder treballar la fusta", explica Sandoval.
Amb torn i diferents gúbies, Sandoval modela les peces de fusta que ha recuperat dels arbres que aconsegueix de la natura, a camins i camps, i que són tombats a terra. "També m'ofereixo per retirar els arbres caiguts en els jardins, per exemple, gratuïtament, i així jo puc disposar de matèria primera", detalla.
Modela tota mena de fusta. Les més comunes que troba a la Cerdanya són el freixe, vern i pollancre. En menys mesura auró, avet, roure o cirerer. El cert és que no totes les fustes són igual d'agraïdes i no totes es manipulen igual. "Però, jo n’empro de qualsevol mena i m'és igual. A mi m'agrada agafar aquella peça i treure'n un objecte", diu.
Al final, la realitat és que un bol o una safata són moltes hores de manipulació i, sobretot, molts mesos de repòs i assecatge. El procés per a produir un objecte demana fer un primer tornejat. La peça, encara en brut i que continua essent un tros de fusta, es deixa assecar; mesos li caldran. En aquest procés, la fusta adoptarà la seva forma i robustesa. "Pot esquerdar-se, pot regirar-se i fins i tot canviar de color. Treu el seu caràcter. És molt romàntic…", argumenta. Un cop la peça està seca arriba les hores de manipulació i tornejat per treure'n l'objecte desitjat. L'acabat, totalment natural, es farà amb ceres o olis de llinosa.
Fotografies: Ajuntament de Llívia
Enllaços d'interès:
Necessites més informació? Contacta’ns2025-09-12 Camins de vida 25 tanca el seu programa d'activitats a Llívia amb un balanç positiu
Des de dimarts s'han dut a terme diferents activitats vinculades al projecte
..2025-09-04 ALERTA SANITÀRIA
Vinculada al producte Batiscrub antiséptico para piel sana-Biocida para la higiene humana<..
2025-08-27 Llívia es prepara per acollir la seva primera fira comarcal de patchwork
La Association Nouvelle Chance de Bourg-madame, conjuntament amb l’Ajuntament de Llí..
2025-08-26 L’Estiu Musical de Llívia tanca amb èxit de públic
La primera edició supera les expectatives inicials i esperona l’organització ..
