Festa de la Transhumància

  • 6 de Juny de 2016
Festa de la Transhumància

Quan arriba el bon temps, i les pastures alpines del Carlit verdegen, el bestiar de Llívia es puja per que hi passin els mesos d’estiu. Els ramaders fan aquest viatge cada any amb el seu bestiar per tal d’aprofitar l’herba fresca d’alta muntanya.

Llívia va impulsar que d’aquesta tradició agrària se’n fes una festa i cada any pagesos i turistes acompanyen els caps de bestiar fins a dalt als prats de les Boullouses i es fa un dinar popular amb carn a la brasa i coca de Llivia.

 

Raons històriques per les que Llívia té drets de pastures al Carlit.

 

Els límits actuals són fruit del Tractat dels Pirineus( 1659) i dels posteriors Acords de Baiona ( 1886).  Llívia té una superfície de 12.84 metres quadrats i es troba a 1.223 m. sobre el nivell del mar, limita a llevant amb els rius Estaüja i Vall Llòbreg de l’Aguilar i els termes de Targasona, Estavar i Ro(Sallagosa), a migjorn amb Er, Santa Llocaia, Palau, Càldegues i Oncès i a ponent  i nord amb Ur, Vilanova, Les Escaldes, Angostrina i Targasona. Completen el terme els nuclis de Cereja i Gorguja. Dins el territori francès, Llívia, té des d’antic el dret de pastura de l’àrea del Baix Carlit( 1156 hectàrees) i el Bac de Bolquera ( 188 hectàrees), aquests terrenys estan formats per boscos, pastures i llacs.

 

Aquestes 1344 hectàrees dins de territori francès estan dividides en dues àrees: Baix Carlit i el Bac de Llívia.

El Baix Carlit o zona de pasturatge (1022 ha) comprèn els paratges que van del  Solà de la Coma de la Grava al Pla de les Bones Hores. El Bac de Llívia comprèn 180 ha. situades al sud de l’estany de la Bullosa, i els llacs de Pradells ( Negre, Llarg i del Racó).

 

L’any 1035 en el testament del Comte Guifré a la seva mare li deixa la “dominicatura de Llívia amb Prats, pastures i garrigues rebudes del seu pare”. Més endavant l’any 1175 un document confirma aquestes propietats que seguiran sent propietat de Llívia fins que Alfons I els cedeixi al Monestir de Poblet, però Llívia pot seguir fent ús dels seus drets. El 9 d’abril de 1297 el Monestir de Poblet ven aquestes propietats a Puigcerdà, un cop comprades Puigcerdà prohibeix a Llívia  portar-hi el bestiar. Llívia no ho va acceptar i va elevar una queixa al rei de Mallorca i va aconseguir els drets històrics que hi tenia. Puigcerdà finalment ho ven a Francesc Sicard d’Alangny l’any 1715 i Llívia segueix usant les pastures.

L’any 1827 el govern francès fa el primer Pla Cadastral, 10 anys més tard un descendent de l’antic propietari sol·licita el repartiment pels onze pobles entre ells Llívia, l’any 1842 el Tribunal de Prades accepta aquest repartiment. Però el 1878 Angostrina no està d’acord amb l’ús de forma col·lectiva de les pastures i demana particions, el Tribunal de Prades ho declara indivisible i ordena la licitació de la finca i l’any 1879 s’adjudica als pobles d’Ur, Vilanova de les Escaldes, Odelló i Llívia ( Angostrina i cinc pobles més queden fora).

L’any 1903 l’estat francès, mitjançant un decret, declara la zona pantanosa de la Bullosa( propietat de Llívia) d’interès públic per construir-hi una presa. Finalment els interessos dels francesos i els de Llívia van resoldre de la següent manera: Llívia va cedir 66 ha. a canvi de rebre 200 ha. de la zona de la Coma de la Grava i Solà de la Coma.

L’any 1960 es va arrendar, contravenint les disposicions vigents, una parcel·la al Pla de les Bones Hores,  una de les clàusules deia que l’arrendament es podia transformar en venda en plena propietat. I van sorgir de nou els conflictes. Finalment l’any 1980 es resol el problema:  es concedeix a una societat francesa la construcció i explotació d’un hotel sobre la parcel·la al pla de les Bones Hores, explotació q es prolongarà fins l’any 2030 data en què l’edifici i l’explotació passaran a mans de Llívia.

Pel que fa referència a la zona del Bac de Llívia ja en època dels comtes de Cerdanya els lliviencs feien usdefruit de l’àrea, en aquest cas els litigis van ser majoritàriament amb Bolquera que després d’anys de conflictes finalment l’any 1832 es divideix el terreny en 3 parts i s’adjudica una part a Llívia ( l’actual) i les dues restants a Bolquera.

En l’actualitat la major part de la propietat es troba a la comuna d’Angoustrine i la resta a les comunes de Bolquera i Font Romeu.

Necessites més informació? Contacta'ns


Els teus moments #llivia

  • Estigues informat

    INSCRIU-TE GRATUÏTAMENT AL BUTLLETÍ DE LLÍVIA

  • Com arribar

    T'AJUDEM A ARRIBAR

Els teus moments #llivia

COMPARTEIX LLÍVIA

La Revista

VIU LLÍVIA

Veure totes les edicions