Els arqueòlegs que han treballat en aquest jaciment no s’atreveixen a assegurar que es tracti d’una via romana, tot i les similituds a les que es poden trobar en altres jaciments romans de la rodalia
El passat mes de desembre un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) conjuntament amb arqueòlegs de l’empresa Arqueòlegs.cat van dur a terme una intervenció arqueològica al camí d’Ur, dins del terme municipal de Llívia, que va deixar al descobert restes d’una via pavimentada sota el camí d’Ur.
Aquesta intervenció es va iniciar perquè uns mesos abans, concretament el mes de maig, el mateix equip va estar prospectant el terme municipal de Llívia per intentar identificar possibles trams de vies antigues. Fruit d’aquesta primera campanya de prospecció es va identificar la potencialitat d’aquest camí.
Finalment, a mitjan desembre es va realitzar una campanya d’excavació que es va compondre d’un tall perpendicular del camí, de banda a banda, fins a arribar al final de la seva fondària. “Els resultats obtinguts són realment interessants perquè sota el camí actual es va identificar el que semblen els fonaments d’una via més antiga. Malgrat que el tram excavat no ha aportat cap element que permeti oferir una datació precisa de l’antiguitat del camí, la seva tècnica constructiva és similar a la que es troba en altres jaciments romans de la Cerdanya”, han explicat Pau de Soto i Ariadna Guimerà, responsables del projecte.
L’existència de la fonamentació d’una via sota el camí actual ja és, de per si, una troballa excepcional. Aquestes restes demostren un interès en un moment del passat en la construcció estable d’una via important que posteriorment s’ha fossilitzat un camí secundari. “Aquesta via en època medieval, comunicava Llívia amb Ur, nucli urbà de què tenim notícies escrites des dels segles IX i X i anteriorment devia ser la mateixa via que en època romana servia per viatjar des de Llívia fins a Tolosa. L’existència d’una via romana que devia passar per aquestes proximitats, les restes constructives de fonamentació d’una via i la tècnica constructiva semblant a la que podem trobar en altres jaciments romans de la rodalia, ens fan pensar en un probable origen romà d’aquestes restes malgrat que, de moment, no podem certificar-ho amb precisió”, han indicat Guimerà i De Soto.
El Museu i l’Ajuntament de Llívia han donat suport a aquest projecte de recerca en la gestió d’alguns permisos per poder-hi intervenir, i també s’han interessat pels resultats a peu de jaciment. La descoberta obre la porta a estudiar un àmbit ja tractat amb anterioritat amb l’arqueòleg i historiador Josep Padró, als anys 80, sobre la via romana de la Cerdanya al llarg del seu recorregut, i en especial, als voltants de Llívia com a capitalitat romana de la contrada. Padró havia fet una hipòtesi del traçat de la via romana.
El director del Museu de Llívia, Gerard Cunill, ha manifestat que “aquesta recerca obre una altra perspectiva d’investigació entorn del nostre patrimoni a través del qual s’entén millor la influència de la ciutat romana de Iulia Libica sobre el territori. En aquest cas, relacionat amb les comunicacions que permet relligar-ho amb altres recerques en curs”, ha dit Cunill.
“Això ens forneix de més arguments per presentar, en un futur, la renovació museològica i museogràfica de les sales d’història i arqueologia, en les quals s’està treballant, així com, en la difusió d’aquest coneixement per diversos mètodes, i complementar les sortides guiades que s’han fet a la via romana de la Perxa”, ha conclòs Cunill.
El projecte compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, Museu de Llívia i l’Ajuntament de Llívia i la col·laboració de l’empresa Arqueòlegs.cat
La direcció científica ha anat a càrrec del professor Pau de Soto mentre que la direcció arqueològica han estat dirigits per Jose M. Carrasco i Ariadna Guimerà.
Fotografia: Excavació al camí d'Ur. Cedida. UAB.
Necessites més informació? Contacta’nsEls pisos de protecció oficial, l’escola i l’actual atzucac del fòrum r..
La Diputació de Girona aportarà els 43.000 euros que serviran para acabar l’o..
2025-01-27 Miradors de la Cerdanya inclou el Castell de Llívia entre els punts d’interès
El projecte ha estat una iniciativa de l’àrea de turisme del Consell Comarcal de la ..
2025-01-26 La pastisseria Gil de Llívia rep -i en van cinc!- el premi Fava d'Or
L’obrador llivienc repeteix com la millor pastisseria del Pirineu i també es troba i..