CONEIX L’ACTUALITAT DE LLÍVIA

Els últims treballs al Castell de Llívia deixen al descobert vestigis de la construcció militar dels segles IX o X

L'equip d'arqueòlegs creu que cal fer una reinterpretació del conjunt del Castell perquè les últimes troballes fan ballar dates i èpoques.

Els últims treballs arqueològics del Castell de Llívia han posat al descobert vestigis de la construcció militar dels segles IX o X. Les tasques executades aquestes últimes tres setmanes, de setembre i octubre de 2021, han mostrat l'existència d'un antic fossat, del castell medieval anterior. El fossat estava colgat pel material i la runa sobrera de la construcció del fossat que envolta el recinte sobirà actual. Aquesta descoberta, i una anàlisi més acurada de la resta de les estructures militars del Castell de Llívia, fan sospitar que les muralles del recinte jussà (de les que avui només en queden restes) podrien datar del segle XV i no XIII, com fins ara se suposava. Tot plegat, segons afirma l'equip d'arqueòlegs que treballen en el Castell de Llívia, fa que sigui necessari una reinterpretació històrica del conjunt militar del Castell.

Aquestes són algunes de les conclusions que van ser exposades per l'arqueòleg Eduard Sánchez, de l'empresa Catarqueòlegs S.L. a la conferència d'aquest passat cap de setmana a la sala d'actes de l'Ajuntament de Llívia, que sota el títol "Intervencions arqueològiques al castell de Llívia", havia organitzat el Museu de Llívia en el marc de la celebració de les jornades europees del patrimoni 2021. La conferència organitzada pel Museu de Llívia va servir per seure, per primera vegada, a la mateixa taula, els responsables de les dues excavacions que es realitzen al voltant del Castell: Catarqueòlegs —que és l'empresa contractada per l'Ajuntament de Llívia, gràcies al conveni que actualment existeix entre l'administració municipal i la Diputació de Girona— i la Universitat Autònoma de Barcelona, que també porta a terme diferents actuacions en aquest escenari des de fa anys.

Sánchez va explicar que "aquestes troballes són d'aquests últims dies i són molt importants, ja que ens ofereixen una nova visió del Castell (...) Hem trobat un altre fossat, que porta l'orientació de les estructures del segle IX o X que hi ha al recinte jussà —a l'interior dels murs—. És a dir, aquest seria el fossat medieval del castell anterior al que veiem ara i que va ser colgat quan es va fer el nou fossat". Per a Sánchez, d'altra banda, comparant l'actual castell de Llívia amb el de Salses, i fent referència a diferents escrits històrics, "la tipologia de castell, amb aquest fossat i aquests talussos, estem parlant d'una estructura militar del segle XV avançat i no pas de segle XIII, com sempre hem dit", va argumentar.

A la conferència també van parlar els arqueòlegs Cèsar Carreras (UAB) i Aïna Ibáñez (UOC) que, setmanes abans, havien liderat els treballs arqueològics a la part alta del Puig del Castell de Llívia. L'objectiu era constatar que en aquesta zona hi hagué un assentament ibèric-ceretà.

Segons van explicar Carreras i Ibáñez, els sondejos havien confirmat una ocupació del turó al voltant del segle VI-VII dC, però cap d'anterior, mentre que a les prospeccions a la Torre d'Estavar van aparèixer materials d'època romana (Alt-imperial i Tardoantiga), però cap d'època romana republicana o íbero-ceretana. La conclusió a la qual han arribat els tècnics és que segurament no hi ha un oppidum — assentament en un lloc elevat on l'entorn natural s'ha reforçat per la intervenció humana per millorar-ne les defenses—, però hi ha la possibilitat que hi aparegui en un futur alguna estructura més petita, com ara una torre.

Carreras i Ibáñez van avançar que en un futur es continuarà treballant i liderant les excavacions al turó del castell amb estudis de fotografia aèria i nous sondejos a partir dels resultats de les prospeccions.

Necessites més informació? Contacta’ns